Carlit 50 Estanys

De llac a llac pels cims
més alts del Pirineu Oriental

Ruta autoguida de senderisme i skyrunning. Central de reserves

Aquesta ruta de muntanya travessa gran quantitat de paratges d’interès natural, protegits pel seu alt valor mediambiental, la diversitat faunística que acullen, l’alt interès paisatgístic que l’ha fet una de les zones més visitades del Pirineu Oriental. Coneguem aquests paratges amb una mica més de profunditat.


Espais d’alt interès natural


Sector de muntanya del massís del Carlit – Campcardós

Situat a la confluència d’influències climàtiques mediterrànies, atlàntiques i muntanyoses, ofereix la possibilitat de descobrir més de mil espècies vegetals i animals. Aquest massís, travessat per les valls del Querol a l’oest i rodejat per l’Alta vall de l’Auda a l’est, concentra els cims mes alts dels Pirineus Catalans (Carlit – 2921 m, Puig Pedrós – 2905 m). Sobre les planelles lacustres del Carlit, els paisatges de les antigues valls glacials són avui coberts de llacs, roca i espècies vegetals, conformant uns paisatges d’elevat interès pels excursionistes i naturalistes que els visiten.. Aquest espai és reconegut d’interès europeu en el marc de la xarxa Natura 2000, i gaudeix d’altre recomeneixement mediambientals a nivell de l’estat francès..

Paratge Natural Classificat de la Bullosa

El Llac de la Bullosa és un llac artificial a la part més alta de la conca del riu Tet, a 2.016 metres sobre el nivell del mar.. El seu nom català "La Bullosa" deriva de l'adjectiu "bullosa" és a dir, que fa bombolles.

Si fem una mica d’història, la presa en si va ser construïda entre 1903 i 1910. La seva missió era la de regular el flux del riu Tet, i proporcionar electricitat al Tren Groc a través de diverses plantes d'energia hidroelèctrica distribuïdes al llarg del curs del Tet. Des de l'any 2.008, després d’unes importants obres, una part del volum d’aigua s'utilitza per alimentar els canons de neu produïda de les estacions d’esquí de Font-Romeu i Pyrénées 2000. El llac té una capacitat de 19 milions de m³, i està ple a l'estiu i gairebé buit a l'hivern.

Pantà de La Bullosa, Font: A Pas d’Isard
Pantà de La Bullosa, Font: A Pas d’Isard
El gran llac i els seus voltants són un paratge natural classificat des del 24 de juny de 1.976, en virtut de la llei de 2 de maig de 1930. Amb l’objectiu de la preservació d'aquest patrimoni natural, el Consell de Pirineus Orientals comença a regular el tràfic turístic des de l’any 2.000, tot limitant-ne l’accés per carretera durant els mesos de juliol i agost, i fent-lo només accessible amb un autobús, els telecadires de Font-Romeu i senders marcats per a l’accés a peu.

És el llac més alt que es pot arribar per carretera o en telecadira al llarg del massís pirinenc. Les grans zones de pastures també fan les delícies dels visitants, que passegen enmig dels grans ramats de vaques i cavalls que hi pasturen durant tot l’estiu. Els ancestrals drets de pasturatge, i algunes parcel·les propietat de l’enclavament de Lívia, fan que s’hi barregin ramats dels dos costats de la frontera, fet poc habitual en una zona ja relativament allunyada del límit artificial aixecat arran del Tractat dels Pirineus.

Estanys del Carlit

El paisatge entre la Bollosa i el Carlit, descrit de vegades com a lunar pels seus grans rocams, i la multitud de petits llacs al llarg del camí cap aquest cim, són els principals encants de l’indret. L’indret ha estat anomenat també desert del Carlit, nom que resulta xocant per a una planura que conté tantíssima aigua; però que a l’hivern, això sí, és un verdader desert blanc. En els indrets de poc pas, les marmotes han instal·lat el seu cau, i els isards pasturen l’herba fresca regada pels estanys.

Estanys de sota el Pic Carlit, Font: A Pas d’Isard
Estanys de sota el Pic Carlit, Font: A Pas d’Isard
Paratge classificat del circ dels estanys Camporrells

Fàcil d’accés, aquest espai ric d’una flora i una fauna remarcables, apreciat pels excursionistes i els pescadors, és també un espai de pastoralisme i d’activitat forestal. Un paisatge excepcional que combina llacs de muntanya d'aigües cristalines amb alts pics com els Perics, grans pendents de roca, i vessants boscoses fins arran de les aigües dels estanys. A l'hivern l'indret és una visita obligada pels esquiadors de muntanya.

Les geleres del quaternari hi han esculpit circs i cubetes, i sobre les roques s’han format els enfilalls de llacs que donen paisatges comparables als del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Clima i vegetació en fan un paradís reservat, ple de suavitat, un territori lluminós on el blau dels llacs s’entreveu per entre els brancatges dels pins.

Estany de Lanós

Figurant entre els grans llacs pirenaics, situat a una altitud de 2.175 metres, l’estany de Lanós és habitualment un lloc de trobada pels amants de la pesca. Ofereix una bona vista sobre el Carlit, els Puig Pedrós de Lanós, i el Puig de Coma d’Or. Veritable mar interior de 3 km de llarg i 800 m d’ample, el Lanós és una immensa reserva d’aigua, un gran llac en el qual la profunditat inicial de 55 m va ser elevada a 85 m per una presa. Aquest llac era ja el més gran dels Pirineus abans de les obres, i amb elles s’ha reafirmat. Els camins a tot el seu entorn ofereixen bons punts d’observació per a veure els muflons salvatges que, si bé s’anomenen muflons dels Pirineus, s’han repoblat aquí portats des de Còrsega. Al seu entorn hi trobem estanys com el de Font-Viva, els estanys de Rouzet, el de Lanoset, o ja el de Vesines baixant per la vall de la Coma de l’Anyell.

Muflons, Font: Corriols de Llum
Muflons, Font: Corriols de Llum



Els espais naturals classificats




Parc Natural Regional del Pirineu Català:

El gran parc natural de la Catalunya Nord, abasta 138.000 hectàrees entre les comarques de l'Alta Cerdanya, el Capcir i l'Alt Conflent, al departament francès dels Pirineus Orientals. Alberga 64 municipis, uns 21.000 habitants, i set reserves naturals. Travessat pel tren groc, que s'estén des de 1910 als 62 km entre Vilafranca de Conflent i la Tor de Querol, el parc també compta amb nou estacions d'esquí i tres banys d’aigües termals. Amb un gradient d’altituds entre els 300 i els 2.921 m, aquest territori va ser reconegut el 2.004 com els 43è Parc Regional de França gràcies a la riquesa i la fragilitat del patrimoni que conté. Sota la mirada del trencalòs i l’isard, el Pirineu català és ric per les influències tant Mediterrànies com muntanyenques, influències que confereixen una diversitat ecològica gairebé única, allotjant més de 240 espècies protegides, de les quals 49 són endèmiques. Aquesta riquesa natural també es tradueix en l'ús dels recursos en totes les formes d'energia verda: generació d’energia hidroelèctrica a les grans preses, generació d’energia solar al forn solar d’Odeillo, elevat ús de la fusta com a combustible, i ús de l'energia geotèrmica en molts llocs que gaudeixen d'ascensors d’aigua calenta natural.

Què és un Parc Natural Regional?

El Decret de 1 setembre 1.994 defineix la raó de ser d'un parc regional com “un territori de fràgil equilibri, i amenaçat amb un patrimoni natural i cultural ric, que és objecte d'un projecte de desenvolupament territorial basat en la conservació i la valoració d'aquest patrimoni”. La creació de parcs naturals regionals és competència de les Regions i la seva creació es basa en un enfocament voluntari expressat pels municipis i liderat per la Regió, amb la classificació que l'Estat assigna a les seves marques nacionals. Un territori és classificat com a Parc Natural Regional per decret, i se li assigna la marca Parc Regional del Ministeri de Medi Ambient, marca destinada a promoure una imatge de qualitat, vinculada a les activitats de protecció i desenvolupament de patrimoni dutes a terme en el territori. La classificació d'un parc regional és revisada cada deu anys.

Reserva Nacional de fauna d'Orlu

Fundada el 1.943, la reserva d'Orlu, de 4.250 ha, es converteix en reserva nacional de vida silvestre el 1.998 donat el seu alt valor patrimonial. L'Oficina Nacional de Caça i Fauna Silvestre garanteix un seguiment regular de la biodiversitat de moltes espècies de muntanya, tals com l'isard que corre com a casa per les escarpades vessants de la reserva natural, les marmotes que xiulen entre les tarteres poc temeroses al pas dels excursionistes, o els grans voltors i xoriguers cel enllà. Un passeig d’un matí ens permetrà conèixer bé la reserva i veure, molt probablement, moltes d’aquestes espècies animals.


La truita comuna



L’espècie més emblemàtica dels rius i llacs pirinencs

La truita comuna (Salmo trutta) és una espècie de peix teleosti propi de rius cabalosos d'aigües fredes i ràpides. Es troba de forma natural en els principals rius d'aquestes característiques a la regió neàrtica a la pràctica totalitat d'Europa. Al Països Catalans es pot trobar als rius de les conques del Ter, Llobregat, Ebre/Segre, Xúquer, Túria, Garona. Ocupa normalment rius ben oxigenats i freds, ocasionalment també es pot trobar en llacs.

Morfologia

Els adults d'aquesta espècie mesuren entre 33 i 41 cm de longitud, tot i que alguns individus excepcionals poden adquirir majors dimensions (s'ha documentat alguns individus de més de 13 kg i 90 cm de longitud). El color és d'un marró daurat amb taques al llarg de tot el llom des del cap fins a la cua

Truita Arc Iris, Font: Viquipèdia
Truita Arc Iris, Font: Viquipèdia

Truita comuna, Font: Viquipèdia
Truita comuna, Font: Viquipèdia
Distribució

Tot i la relativa estabilitat de les mides de les seves poblacions un dels majors problemes que es presenten són la fragmentació de les seves poblacions per la presència d'embassaments, especialment en els cursos de la conca de l'Ebre/Segre i la introducció d'exemplars provinents de l'Europa Central, avui dia pràcticament inexistents, però realitzades amb una certa freqüència entre el s. XIX i ben entrat el s. XX. Aquestes introduccions d'exemplars al·lòctons produeixen una pèrdua de la rica diversitat genètica present en les conques ibèriques. S'ha constatat que hi ha hagut hibridació entre els individus al·lòctons i autòctons.

Ecologia

Les truites joves s'alimenten principalment d'insectes. Les truites adultes cacen activament buscant les preses, i la seva dieta consisteix principalment (80%) d'altres truites més petites la resta consisteix en tricòpters, cargols, crustacis i amfibis.

A partir del 3r o 4t any de vida les truites es reprodueixen cada any i no són monògames, és a dir que no mantenen les seves parelles. La posta se sol produir entre octubre i desembre i la fecundació és externa: els mascles elaboren un solc al llit del riu que defensen d'altres mascles, i eventualment s'apropien d'altres solcs fets per mascles menys agressius. La femella escull un d'aquests llits per a realitzar la posta. Tot seguit el mascle fertilitza aquesta posta. En aquest moment la posta és abandonada pels pares que no realitzen cap altre cura.

Si voleu conèixer més detalls de la truita podeu visionar aquest video, del programa Bèsties de TV3, en què s’aprofundeix en l’ecologia d’aquesta espècie i dels ecosistemes lacustres d’alta muntanya, centrats en aquest cas en llacs del Pallars, de característiques pràcticament id’entiques a les dels llacs del Capcir i la Cerdanya.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/la-truita/video/5558718/

Els llacs de la ruta Carlit 50 Estanys estan sotmesos a diverses regulacions en quant a pesca i bany, així que serà bo que demaneu assessorament abans de practicar alguna d’aquestes activitats.


Una mica de geografia: les tres comarques que acullen la ruta



Pla del Capcir, Font: Enciclopèdia.cat
Pla del Capcir, Font: Enciclopèdia.cat
El Capcir

El seu sobrenom és el del petit Canadà pels seus grans espais salvatges, i és l’altiplà habitat més alt d’Europa amb una mitjana de 1.500 m d’altitud. Les glaceres del quaternari, període geogràfic de 2,6 milions d’anys fins avui, han modelat paisatges fascinants com el circ de Camporrells, el relleu erosionat de Madres, o la vall glacial de Galba amb la característica forma d’U. Un medi natural d’alt nivell ecològic que presenta espècies protegides com la perdiu blanca, ocell que canvia de color segons la temporada per a adaptar-se al seu entorn natural, l’alta muntanya, o grans boscos com el bosc de la Mata, amb les formes extravagants dels pins ganxosos, que ofereix nombroses activitats familiars tant terrestres com aquàtiques; i l’agricultura encara ben viva, que també ha canviat el paisatge al llarg del seu ús mil·lenari.

La Cerdanya

Aquest altiplà transfronterer a 1.200 m d’altitud, la plana per sobre dels 1.000 metres més extensa d’Europa, és ideal per a la recerca i la millora del rendiment físic dels atletes d’alt nivell amb el centre nacional d’entrenament en altitud de Font-Romeu. La Cerdanya gaudeix d’un territori tant pla com muntanyós molt assolellat, amb més de 3.000 hores de sol per any, no és sorprenent trobar centres de recerca sobre l’energia solar com la central Thémis i els forns solars d’Odeillo i de Mont-Lluís (el forn solar més antic del món). Una altra de les particularitats del territori és l’enclavament de Llívia, resultat de la història amb les lluites passades entre els regnes de França i Espanya, que van acabar el 1659 amb el Tractat dels Pirineus. Tota ella terra catalana, s’encaixa amb l’Alta Arieja (Occitània) a la zona del coll de Pimorent i l’estany de Lanós.

L’Alt Arièja

Aquesta comarca, plenament a la vessant nord dels Pirineus, és la part més muntanyosa del departament occità de l’Arieja, a la regió del Mígdia-Pirineus, i pren el nom del riu que neix sota el Pas de la Casa (Andorra) i s’estén des del Coll de Pimorent fins a trobar-se amb la Garona.

Les valls de l’Arieja són entretallades, llargíssimes, salvatges i amb un caràcter únic. Al fons de les valls les condicions de vida han estat molt dures, els seus pobles són petits, pobres, amb una població envellida, tot i que és una terra de frontera, i durant un temps van ser terra la promesa de molts catalans i espanyols republicans.
Hi destaquen algunes grutes prehistòriques importants, i recentment la divulgació del catarisme li ha donat una certa presència mediàtica.

Agència de viatges A Pas d’Isard – GC-004377   ® A Pas d'Isard - ® Carlit 50 Estanys , tots els drets reservats. Avís legal